Inesperat, sorprenent, inquietant, desconegut... La crisi provocada per la COVID-19 no té res amb què comparar-se. Mestres, professorat, alumnes, mares, pares, monitors del lleure... tothom, sense diferència, han hagut de fer-hi front de la millor manera que han estat capaços. Dos mesos i mig després de l’inici del confinament, en ple procés de desescalada, comença a ser moment de reflexionar amb més profunditat sobre l’experiència viscuda.

MXI, com a xarxa intel·ligent d’innovació, aprèn amb l’experiència. Però no tot el que ens passa és necessàriament experiència. Perquè ho esdevingui, cal processar-ho i parar atenció al seu impacte en la pròpia vida i en la realitat que ens envolta.  Només llavors en podem treure aprenentatges de qualitat per al futur.

Amb aquest propòsit MXI va fer la tercera trobada de xarxa, aquesta vegada online, com no podia ser d’una altra manera. El segon propòsit era començar a preveure els escenaris educatius que ens podem trobar el proper curs 2020-2021,

A l’inici vam posar en evidència algunes constatacions, com el fet que l’educació a distància que s’ha hagut d’implementar no ha fet sinó accelerar certs processos que estaven en vies de transformació: l’ús generalitzat de la tecnologia digital, l’avaluació formativa, la personalització de l’aprenentatge, l’acció tutorial, etc.  Una altra constatació és que, davant l’emergència hem procurat mitigar els seus efectes negatius en el procés educatiu i ara cal preparar-nos per donar una resposta més treballada.

Els participants, comissions d’innovació i caps d’estudis de les escoles maristes de Catalunya, van poder compartir les seves reflexions en petits grups. Entre tanta efervescència organitzativa per atendre les immediateses, es va agrair aquest espai asserenat. Va servir per a confirmar la importància de poder crear espais com aquest a les escoles, amb tot l’equip educatiu.

Durant el curs escolar 2020-2021 podem trobar-nos amb diversos escenaris: educació presencial, semi-presencial o a distància. El primer és el gran conegut. El tercer ens l’hem trobat accidentalment i ens hi estem adaptant, de mica en mica. El segon, el sistema híbrid o semi-presencial, ens és desconegut. Els equips de les escoles han de plantejar-se tots tres escenaris, incorporar els nous aprenentatges i preparar-s’hi ara amb una mica més de temps. La premissa és preparar-nos-hi de manera que creixem en la transformació educativa vers el nou model pedagògic que les escoles maristes estem generant amb el projecte MXI i tinguem impacte en la societat.

Per fer aquesta feina, els equips de cada escola han de sintetitzar la reflexió realitzada de setembre a març i deixar escrita la seva visió del nou model pedagògic. D’una altra banda, com ja hem apuntat, compartiran els aprenentatges d’aquest temps d’educació virtual o a distància. Per últim, definiran les accions a dur a terme en el seu procés de transformació en el pla d’innovació de centre.