Back to top

"Espais únics per a una escola de tothom". Article de Siro López a la revista Maristes Xarxa Innovació

"Espais únics per a una escola de tothom". Article de Siro López a la revista Maristes Xarxa Innovació

Tots som conscients del nou temps que estem vivint en aquesta pandèmia de la COVID-19 que marcarà un abans i un després. Una cosa tan diminuta que ha afectat tot el nostre còmode univers. Entre molts dels factors que s’estan veient afectats, hi ha els espais que habitem.

L’escola com a tal és un dels eixos vertebradors de la nostra existència que durant aquests mesos ha estat buida però plenament activa per part d’educadors i educands. Haurem de reflexionar, avaluar i aprendre de molts aspectes d’aquesta experiència. Espero que les presses per la recuperació de “certa normalitat” no ens prengui el temps necessari per a aquest indispensable aprenentatge. I un punt molt evident en el qual tots podem coincidir és que l’escola com a espai físic d’aprenentatge i socialització és i serà imprescindible més enllà de la incursió dels avenços tecnològics. El més curiós és que al llarg d’aquests últims decennis hem viscut l’actualització espacial de botigues, restaurants, oficines de treball, museus, etc. mentre que gran part de les escoles han quedat submergides en formol com una estampa de segles passats. Per això, ara més que mai, ens hem de preguntar: com han de ser aquests espais educatius per donar resposta a un segle de canvis vertiginosos, replet de reptes?

En primer lloc hem d’entendre que no és que tinguem un espai determinat, sinó que “som espai”. Aprenem i som no només amb el nostre cervell sinó amb tot el nostre cos en totes les seves dimensions. Aprenem holísticament també amb les mans, amb la pell, a través dels sentits (olors, colors, etc.), amb el sentit de l’orientació traduït en una adequada i creativa senyalística, el disseny, les textures, etc. És precisament la nostra corporeïtat la millor arquitectura que respira i habita tot un ecosistema de relacions, joc, curiositat, trobades, observació, etc. Per la qual cosa, una bona il·luminació natural, mobiliari, espais flexibles i amplis, diversitat de propostes en funció de les intel·ligències, presència activa de la natura, espais expositius de qualitat, etc. faran que l’aprenentatge i la creativitat s’intensifiquin millorant la motivació i les emocions.

ALGUNES PROPOSTES I CRITERIS DE MILLORA EN EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ DELS ESPAIS EDUCATIUS:

1. Els canvis han de respondre a criteris pedagògics amb una profunda reflexió, investigació i avaluació. Així evitem errors i garantim que les inversions responguin a les necessitats reals del centre i no tant a modes o tendències. Podrem assessorar-nos per experts, visitar altres escoles i, fins i tot, implementar nous models d’acord amb la identitat del centre.

2. És important que els canvis siguin fruit d’un procés participatiu de tota la comunitat educativa en el qual el mateix alumnat sigui el protagonista i on, a més de l’equip docent, les famílies en siguin el nexe d’unió. És un procés més llarg però té moltíssima més garantia d’èxit. Es redueixen els conflictes, se’n té millor cura i manteniment i se n’afavoreix la identitat i la qualitat.

3. Cap escola ni cap aula ha de ser idèntica a una altra. A cap casa trobarem dues habitacions idèntiques. La personalització s’ha de traduir també en l’espai. D’aquesta manera millorem la diversitat i la creativitat.

4. Hem d’aconseguir conjugar creativitat, aprenentatge, sostenibilitat, disseny, estètica, ètica i qualitat educativa. Cap d’aquests factors és incompatible amb els altres, més aviat al contrari.

5. La natura no pot estar absent de l’escola. El nostre present i futur en depèn. Forma part del contingut curricular. Proposo introduir plantes a les aules, passadissos, patis, menjadors, etc. La seva presència ha de ser activa i ha de ser el mateix alumnat qui es responsabilitzi del seu estudi i manteniment. Intentem que les plantes i animals presents a l’escola no es converteixin en un “objecte utilitarista” del nostre ús. Són éssers vius i és clau educar en la sensibilitat, respecte i protecció.

6. Tenir cura dels detalls en l’espai és clau. És precisament en el més petit on ens juguem el tot, educativament parlant. Pensem en espais com ara els lavabos, el menjador, els passadissos, etc. Com molt bé sabem, tot comunica i el més mínim dels detalls parla de nosaltres. En primer lloc hem d’entendre que no és que tinguem un espai determinat, sinó que “som espai”. Aprenem i som no només amb el nostre cervell sinó amb tot el nostre cos en totes les seves dimensions. Aprenem holísticament també amb les mans, amb la pell, a través dels sentits (olors, colors, etc.), amb el sentit de l’orientació traduït en una adequada i creativa senyalística, el disseny, les textures, etc. És precisament la nostra corporeïtat la millor arquitectura que respira i habita tot un ecosistema de relacions, joc, curiositat, trobades, observació, etc. Per la qual cosa, una bona il·luminació natural, mobiliari, espais flexibles i amplis, diversitat de propostes en funció de les intel·ligències, presència activa de la natura, espais expositius de qualitat, etc. faran que l’aprenentatge i la creativitat s’intensifiquin millorant la motivació i les emocions.

Fem de les nostres escoles un lloc únic en el qual ens puguem sentir orgullosos: per ser el nostre meravellós lloc de treball i per oferir el millor espai a nenes, nens i adolescents on descobreixin que la seva vida té sentit i futur.

Siro López Gutiérrez (@_Sirolopez_)

Artista i formador. Autor del llibre “Esencia. Diseño de espacios educativos. Aprendizaje y creatividad”. Ed. Edelvives.

Comparteix la notícia

© 2016 Maristes L'Hermitage

Baked by Digital Bakers