Dos o més docents dins de l’aula, una millora per a tothom?

L’escola Maristes Sants-les Corts va acollir la segona trobada de xarxa MXI, el 25 de febrer, en el nou espai polivalent de què disposa. Els participants de cada escola van ser novament, dos membres de les comissions d’innovació i els dos caps d’estudis.

La trobada tenia un doble propòsit:

• Que els participants coneguessin la visió de les altres escoles de la xarxa en relació amb les interaccions (alumnat, professorat).
• Que els participants aprofundissin en la docència compartida i tinguin eines per a la seva implementació als centres.

Per tal d’aconseguir-ho, la primera part de la trobada es va dedicar a donar a conèixer la visió de cada centre i a aprofundir en què havia aportat el treball amb els equips educatius. Una dinàmica d’intenses converses per parelles va permetre que cada escola rebés la informació de les altres i així poder contrastar i enriquir la pròpia visió sobre les interaccions.

El segon moment important de la trobada es va centrar en la xerrada que va donar en David Duran, coordinador del GRAI (Grup de Recerca de l’Aprenentatge entre Iguals) de la UAB, amb el títol Docència compartida: per atendre millor l’alumnat i per aprendre entre mestres. De la seva mà ens vam endinsar en el potencial pedagògic d’aquesta pràctica, tant per a l’alumnat com per al professorat. Sobretot, es tracta de reforçar la idea del docent com a aprenent, que pot gaudir de l’enriquiment de les visions dels seus companys per millorar la seva pràctica educativa a través d’una interacció directa i propera, d’observació mútua i eventualment de docència compartida.

La docència compartida és una de les propostes més presents en el procés de transformació educativa i totes les nostres escoles veuen que n’ha de ser un factor important. La intervenció d’en David Duran va servir per posar llum a les possibilitats i al potencial pedagògic d’aquesta estratègia.

En la seva presentació va desenvolupar els següents punts:

1. Necessitat, evidències i resistències de la col·laboració docent.

2. Docència compartida: concepte i formes.

3. Avantatges i inconvenients.

4. Resistències i com minimitzar-les.

La docència compartida s’entén com el treball col·laboratiu entre dos o més docents en un mateix espai i té diferents nivells d’intensitat, en les modalitats i el tipus d’interacció. El seu objectiu és desenvolupar pràctiques educatives eficaces per a tot l’alumnat i, alhora, afavorir espais de reflexió professional per al professorat.

Des de la seva experiència, Duran mostrava evidències de l’impacte positiu que la col·laboració docent té en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, en el desenvolupament professional dels docents i en la capacitat de millora continua de l’escola.

Primerament, posava de manifest les resistències a entrar en una dinàmica creixent de col·laboració que venen donades, sobretot, pel predomini d’una cultura individualista (una aula-un professor, aules separades, aïllament del professorat), la manca d’estructures sistematitzades per a la interacció docent, la visió negativa de l’observació, de l’ajuda i/o de l’avaluació entre professorat o la manca de formació en el treball en equip més autèntic.

Posteriorment, va posar l’accent en els avantatges que promou la docència compartida tant per a l’alumnat, el professorat com per al centre. Per destacar-ne alguns: millora l’aprenentatge de l’alumnat (el suport és dins de l’aula, n’hi ha més i més diversificat, diversitat d’estils d’ensenyament, optimització del temps de treball i la personalització); potencia el desenvolupament professional (promou l’auto-reflexió, discussions constructives, coneixement pràctic, millora d’habilitats de comunicació interpersonal, seguretat, motivació i satisfacció docent); innova i millora les pràctiques educatives en el centre (atmosfera de confiança i respecte mutu, afavoreix la formació permanent de l’equip educatiu, permet introduir, avaluar i fer sostenibles les innovacions).

Pel que fa a les dificultats o resistències, es van apuntar estratègies per minimitzar-les: planificació del procés d’implantació per tal que es doni de manera progressiva; generar dinàmiques sistematitzades que permetin créixer en confiança entre els docents i anar proposant petites passes, des de l’observació mútua, iniciar-se en donar-se feedback, planificar, elaborar col·laborativament i implementar conjuntament, donant-se seguretat.

Els participants van agrair molt la seva presentació perquè va aportar nous elements per avançar en aquesta pràctica.