Atreveix-te a mirar
PROJECTE ATREVEIX-TE A MIRAR
Educar la interioritat a les escoles maristes
L’educació de la interioritat en el desenvolupament de la competència espiritual és un projecte dirigit a tots els educadors i totes les educadores maristes, que tenen el repte d’educar integralment els infants i joves a través de la seva acció a l’escola.
Aquest és un camí que ha de ser compartit per tots els educadors i educadores. Cadascú, des de la seva tasca, pot ajudar els infants i joves a descobrir aquest món interior des del qual i en el qual la vida, amb els seus mil detalls i colors, cobra el seu sentit més profund.
Per què educar la interioritat?
Avui, vivim en un món immers en un procés de canvi constant que afecta tots els àmbits de la nostra societat. La complexitat i la diversitat en són trets característics i el món educatiu és un bon reflex del que es viu a la societat.
Els joves i els infants es troben ben aviat navegant per les xarxes socials, les quals molt sovint imprimeixen un caràcter impersonal i superficial a les relacions. Es troben, també, amb la soledat, que és fruit del buit que deixen les coses que semblaven cridades a satisfer tots els desitjos. Amb l’absència d’espais que conviden a l’admiració serena i la valoració del que ens envolta; i, així, un llarg etcètera. Però en la seva realitat, evidentment, no tot és amenaçador. Hi ha signes de veritable esperança i en són una bona mostra les seves ganes de viure, la recerca d’allò que és autèntic o la generositat i solidaritat amb les causes que ells consideren justes.
El que constatem, però, és el ritme frenètic a què tots estem sotmesos i en el qual van creixent els nostres infants i joves. Aquest esdevé un factor que pot asfixiar la possibilitat d’assaborir la vida, de contemplar el que ens envolta, de sentir com neix l’agraïment de forma espontània. Per poder viure enmig d’aquesta allau d’estímuls enlluernadors, cal ajudar-los –i potser també a nosaltres mateixos!- a desvetllar el seu món interior com l’espai en el qual la realitat té un lloc per ser contemplada en tota la seva profunditat.
Si volem incidir en el treball d’aquest àmbit és perquè creiem que és el que pot menar els nens i nenes, els nois i noies, a la vertadera font de felicitat. Una font que no es troba sinó en el propi interior i on hom pot trobar el seu potencial creador, el sentit a la seva vida i a la vida dels altres. Un espai compartit per la condició humana que és a la base de la seva realització. Igualment, és l’únic espai on es pot donar l’experiència religiosa, de manera gratuïta i lliure, transformadora de la pròpia persona i de la realitat.
Què entenem per interioritat?
Les persones sentim, ens emocionem, actuem, interactuem, somiem, projectem, gustem... En allò que ens constitueix com a persones humanes, la dimensió interior emergeix com a essencial per a desenvolupar-nos i créixer com a tals en el camí de la vida. És l’espai privilegiat, indefugible, des del qual acompanyar el desenvolupament de la competència espiritual.
Aquesta dimensió interior ha rebut diversos noms i diverses interpretacions al llarg de la història: ànima, cor, esperit... Les diverses tradicions i el que aporta la ciència en el coneixement de la persona permeten afirmar l’existència d’aquesta dimensió que podem anomenar món interior.
Tota persona, pel sol fet de ser-ho, pot prendre consciència del seu món interior i conrear-lo. Aquest és l’espai on les experiències viscudes tenen el seu ressò, on reposen les accions que no són visibles o que no es poden palpar directament. Amb el silenci, s’elaboren accions tan importants com sentir, recordar, asserenar-se, imaginar...
Què vol dir educar la interioritat?
Educar la interioritat és un procés de desvetllament i que forma part del desenvolupament integral de la persona, de la seva condició de ser. Educar la interioritat és acompanyar a l’infant i jove a descobrir el seu món més íntim, el seu potencial interior. És ajudar-lo que descobreixi el tresor que té amagat per tal que pugui copsar els contextos de la seva vida i fer-se sensible als valors, a les preguntes de fons sobre el sentit de la vida, a posar nom a allò que experimenta, acceptant amb senzillesa les pròpies capacitats i limitacions.
Educar la interioritat és ajudar la persona perquè doni un sentit ple a les seves experiències vitals de manera que pugui viure d’una manera més profunda i autèntica la relació amb ella mateixa, amb els altres, amb la realitat i amb Déu.
- Amb un mateix: afavorint l’autoconeixement, la integració de les emocions, la descoberta de la pròpia vocació.
- Amb els altres: per viure relacions més autèntiques i profundes, tot manifestant l’amor en la gratuïtat i el servei.
- Amb la realitat: per ser conscient del que l’envolta i comprometre’s amb la justícia.
- Amb Déu: oferint experiències a través de la contemplació, el silenci, l’obertura i l’admiració.
Temàtiques clau del projecte "Atreveix-te a mirar"
La interioritat és un eix fonamental per a l’educació de la consciència que ens portarà a una presa de decisions, l’opció fonamental de la persona i el discerniment de la pròpia vocació. Si haguéssim de centrar els continguts que cal treballar, caldria focalitzar cap a les següents temàtiques clau que es desenvolupen a continuació:
No hi ha interioritat sense pausa i profunditat, de la mateixa manera que no hi ha pintura sense tela y pinzells. Per educar la interioritat és imprescindible començar per l’habilitat de PARAR I RECOLLIR-SE.
És un camí de doble direcció, d’anada i tornada: «El camí condueix a una trobada en el lloc més personal del meu jo que m’impulsa a una sortida i a una entrega.»
Aprofundir en les emocions suposa un exercici d’introspecció, és a dir, realitzar un exercici d’interioritat. Arribar a conèixer les pròpies emocions i els seus efectes en el pensament i en el comportament significa aprofundir en el coneixement de la vida interior.
Les persones som éssers simbòlics, expressem i percebem la vivència de l’encontre amb la realitat a partir de gestos i símbols. És a partir de la nostra experiència humana que llegim el món. Necessitem crear llaços amb la realitat que ens envolta i un medi és el símbol.
Prendre consciència del propi cos implica considerar-lo en la plenitud del que és: el santuari, l’athanor, la llar on es duu a terme la GRAN OBRA DE LA NOSTRA VIDA. Així mateix, la matèria primera és aquesta gran obra. Cal treballar-la per construir-la. Pensem per un moment la diferència entre «jo tinc un cos» o «jo sóc el meu cos».
Cada persona està cridada a prendre les regnes de la seva vida, a ser l’artífex principal del seu camí. Progressivament va descobrint el sentit de la seva vida i allò que pot aportar als altres: en definitiva, el seu projecte de vida.